16 d’agost
Som al Nil, navegant cap a Edfú. Vam arribar el 15 d’agost molt tard a la nit a Luxor, i vam dormir al vaixell. Zenia, se’n diu. Pràcticament no vam dormir perquè a les cinc del matí ens despertaven per començar un dia que ha estat intens-intens. No havíem fet mai un viatge organitzat. Ens està agradant però el temps està comprimit al màxim i això no, que no m’agrada… Però per anar a Egipte és totalment recomanable fer-ho així si vas un grup tan gran (érem 13!).
Estem veient coses espectaculars. Un somni fet realitat: la Vall dels Reis, els colossos de Mèmnon, els temples de Luxor i Karnak (aquest no l’he pogut veure en la seva totalitat perquè el turmell trencat ja se’n ressentia).
A la Vall dels Reis hem vist la tomba de Ramsés III, i dues més. La segona tomba tampoc l’he pogut veure perquè per entrar-hi hi havia una mena de rampa que havia de posar el peu d’una manera que em feia mal. Però només de veure “l’ambient” i el lloc, ja val la pena, malgrat la calor.
Hem estat també al temple de la dona faraó Hatshepsut, que és escenari sovint quan es representa Aïda. De fet, s’hi ha representat, allà! Quines històries. Quina història!
Malgrat tot, la mica de molèstia de la cama, i malgrat la calor im-pres-sio-nant, això és magnífic. Pujar Nil amunt, a contracorrent, cap al sud d’Egipte, amb un paisatge verd, frondós, ple de palmeres que retallen un horitzó sec, de muntanyes altíssimes que són desert. Els nens, que es banyen al riu, saluden i criden als qui badem des del vaixell. Tot i que molts viuen en llogarrets pobres i bruts, se’ls veu feliços. Almenys somrients i cridaners. Hi ha molta vida rural, gràcies al riu, és clar. Rucs, vaques, cabres. I palmeres, i aquest encant de l’aigua que corre impertorbable per aquesta llera immensa del riu, diuen orgullosos, més llarg del món (i que els perdoni l’Amazones).
I parlant de rècords: Luxor és el lloc amb més patrimoni de la humanitat per metre quadrat de tot el món. Això no t’ho acabes ni fent-hi vida.
Avui és dia 16 d’agost i hem arribat a 42 graus. Estem esperant per entrar a una enclusa i seguirem navegant tota la nit fins arribar a Edfú.
17 d’agost
Seguim navegant Nil amunt. Avui hem tingut el primer assassinat. Hem organitzat un joc, que ha de durar totes les vacances egípcies, basat en ‘Mort al Nil’, de l’Agatha Christie. Som 13 (encara). Haurem d’esbrinar, cada nit, qui ens està matant… Sobre la petja d’Agatha Christie a Egipte, un article interessant és aquest.
Aquest matí, visita a Edfú. Fuà!!!! Hi hem arribat en “calesa”, travessant carrers sense asfaltar que al matí eren buits i ara plens de gent, vehicles, crits, botzines i mercaderies. I ara, cap a Koum Umbo. Al vespre segueixo.
Aquesta tarda, després del te, hem atracat a Kom Ombo i hem vist el temple amb posta de sol. Anècdotes, riures, caloreta sense exagerar. Feliç!
El temple que hem vist pertany a la dinastia ptolemaica i està dedicat a dos déus: Sobek, el cocodril, i Horus, el déu del cel. omnipresent a tota la mitologia Egípcia.
Demà al matí, però, no ho estarem tant, de feliços! Ens lleven a les 2h. Les dues! Però tothom diu que el que veurem és espectacular. Ja us ho explicaré!
#MortalNil : 2 assassinats
18 d’agost
Avui ens hem llevat a les 2 h de la matinada per anar a Abú Simbel, aquest espectacle monumental que podeu veure a les imatges, fet per Ramsés II el 1300 aC. 3300 anys de res, teníem al davant. El més bèstia és que, com ja sabeu, quan es va construir la resclosa d’Assuan, que va inundar tota la baixa Núbia, el temple va ser traslladat per blocs uns metres més amunt per no deixar-lo sota les aigües del Nil. Aquest temple i uns quants més com aquest, tant egipcis com nubis. Amb la resclosa tot Egipte, que majoritàriament és desert, podria viure 3 anys sense passar set. També ens han explicat que si l’ataquessin, tot el país, fins el Mediterrani, quedaria negar sota l’aigua en sis dies.
Després de dinar, jo m’he quedat descansant la cama, que li estic donant molta tralla i se’n ressent, i la resta han visitat un poblat nubi després de navegar en faluca i banyar-se al Nil! Amb les temperatures d’avui (hem arribat a 41 i ara, a les 21h, estem a 37), han agraït l’aigua fresca del riu.
Demà agafem un avió intern i cap a El Cairo!
Rrrrrrebentada. #Egiptanejant
Viquipèdia: Els dos temples d’Abu Simbel foren construïts per Ramsès II i el primer porta el seu propi nom i el segon el de la seva dona Nefertari. Van ser excavats directament als penya-segats de gres de la riba oest del riu Nil.
19 d’agost
Aquest matí hem anat d’Assuan al Cairo en un vol intern, petit, d’una hora. El 80% del temps ens acompanya a l’autocar, a més del guia, un home armat que “ens protegeix”. Van dir-nos que dels segrests, però no ho sé del cert.
Quan hem arribat al Cairo (hem dinat una bossa de pícnic, avui) hem anat directament al museu vell, on hem pogut veure mòmies i desenes d’escultures. Tot era interessant però, segurament per la llegenda, el cinema… el més impressionant ha estat veure el tresor de Tutankamon. Pell de gallina. Ens han explicat mil coses però com que tinc la memòria de mosquit i tot és als llibres d’història, millor us ho estalvio. Al novembre farà 100 anys del descobriment d’aquesta tomba que va poder obrir-se intacta ja que per motius diversos no va ser saquejada com les dels faraons més importants.
Aquest vespre sopem a l’hotel i demà, ben d’hora ben d’hora, cap a Giza i Sakkara! Emoció!
Afegeix-ho: són molt cridaners, sembla que estan empipats, sovint. Hi ha molta brutícia i tot plegat és bastant caòtic. Mercats, gent venent…
20 d’agost
El grup va fer una sortida. Jo vaig haver de quedar-me per la cama. Ells van dir això: “Sortida amb faluca, vaixellets, bany al Nil a Aswan i visita a un poble nubi per fer un té. El Nil és fresquet i el contrast amb la temperatura de fora, en aquell moment 42 graus és gran. L’aigua estava boníssima i fresca. Al riu el corrent se t’emporta i de tant en tant has d’anar nadant. En aquesta zona del riu hi ha moltes illes i illetes i els passos d’aigua són estrets. Molt bonic, sobretot el contrast del verd amb la sorra del desert. Una sorra finíssima”
21 d’agost
Calor apostoflant, avui, però hem vist Keops, l’esfinx i etc a Giza! Impressionant. 4600 anys fa que van fer aquestes meravelles. Molt impressionant! Hem dinat pel camí, després de veure una botiga de papir, i al vespre hem visitat el mercat Khan al-Khalili. Ha estat tota una aventura. La primera part molt i molt emocionant: quin brogit i quina vida! M’ha encantat. Però a mida que ens endinsàvem per carrerons cada cop més estrets, nosaltres 4 ens hem dividit i hem quedat despenjats del grup amb 3 persones més. Enmig del caos! Per sort, com ja he anat explicant, portàvem dos pistolers, un dels quals ens ha conduït pel laberint fins el cafè dels miralls, on, diuen, el Premi Nobel egipci Naguib Mahfuz va escriure ‘El carreró dels miracles’. Avui ens han confirmat que els pistolers (policies de paisà amb trajo) ens acompanyen per la protecció “del turisme”. Després de prendre el te, hem passat per una zona bastant més xunga on ens han fet anar ben lleugers. Massa gent (32) per un bazar àrab. La culpa és nostra per fer de turistes en grup. I a sobre hem sortit del mercat amb el tros d’autocar travessant el mercat com si res. Massa gent!
També ens han portat a la Ciutat dels morts, un cementiri on viuen unes 100.000 persones. Són refugiats beduins que hi viuen (malviuen), amb escoles i hospitals. Ens han explicat que no volen marxar i que protegeixen els morts. Com si fossin massovers però de panteons… De tot el que ens expliquen hi ha coses que ja veus que són dictades pel govern. D’altres, per mi que no conec l’islam més enllà de les novel·les, m’han semblat interessantíssimes. Com fan els enterraments, com resen, etc. Fascinant.
Nota posterior: tots els egipcis tenen una tomba familiar pròpia amb dues cambres. Una per les dones i una pels homes.
Em quedo amb la primera visió de les tres piràmides i d’una mastaba -on hi havia enterrat un noble-molt preciosa. Jo, pel peu, no he entrat a cap piràmide. I potser, fins i tot no anant “coixa”, no hi hauria entrat. A Keops acabes pràcticament enfilant amunt a quatre grapes!
Hem sopat en un restaurant flotant mirant el Nil.
Nota: La piràmide esglaonada va ser construïda durant el 2630 aC per servir de tomba al faraó Djoser, i la construcció fou dirigida pel seu ministre Imhotep. Busqueu la història d’aquest home!
Darrera nit
Escric això asseguda al balcó de l’hotel, a un setè pis amb vistes al Nil, en el centre del Caire. Aquesta immensitat (20.000.000 d’habitants) em magnetitza. El soroll constant, la vida que es veu i sobretot la que s’intueix em tenen el cor robat. Em passa amb les grans ciutats (Nova York, Tòquio, Los Angeles…) però també a la naturalesa. El delta de l’Ebre o Death Valley, els Monegres o el desert, tant fa. Serà el desconegut, el descobriment, no ho sé. Per mi conèixer llocs nous, on sigui -no cal fer hores de vol-, és una experiència molt literària que assaboreixo molt de temps després de ser-hi presencialment.
No canvio Terrassa per enlloc, eh. Penso que som molt afortunats, pel clima, la cultura, per com vivim… Hi ha tantíssima gent que viu amb tan poc (o amb res!). Sortir, encara que sigui una obvietat, també m’ajuda a prendre consciència de qui sóc i quina sort que tinc, dins de tot.
Res, que demà ja tornem, i que em quedo una estoneta més gaudint d’una brisa suau que m’arriba del Nil, amb moltes ganes de llegir ‘El carreró dels miracles’ per intentar conèixer i entendre més el poc que he vist d’aquesta metròpoli i del país.
Espero que les dones puguin anar adquirint drets en aquests països, que l’escolarització, que aquí no ho és, sigui obligatòria, i etc etc etc. Mentrestant, visca el caos egipci, per Tutankamon!
Ah, la crònica! Al matí hem vist la mesquita d’alabastre, a la ciutadella. Hi ha enterrat Mohammed Alí, a qui consideren fundador del nou Egipte. El guia ha aprofitat per explicar -nos els cinc pilars de l’islam i ha començat un petit debat que ha estat tallat per ell mateix. La fe mou muntanyes…
Hem agafat un taxi i… Mare meva! Riute’n del Furius baco! Estan bojos, conduint.
Nota: si mai veniu a l’estiu, feu-vos al càrrec de patir una calor inhumana!
Nota: la cama hi havia dies que estava inflamadíssima però he portat un gel instantani que m’ha anat força bé. I paracetamol…
Allotjament i internet:
Vaixell Zenia: molt correcte / recomano
Hotel Conrad a El Cairo: molt bo / recomano / també sopar mirant al Nil en el mateix hotel.
Vam comprar targetes SIM i les vam instal·lar allà, ja al país (mai abans!). Un dels mòbils feia de router per la resta. B-Travel també ens va regalar dues targetes més perquè el preu del viatge global es va encarir bastant “pel preu de la benzina”… Igualment, allà també es poden adquirir però jo no m’arriscaria.
Moneda: demanen un euro per entrar als wc. Si no, s’enfaden o no et donen paper higiènic. Per tant, és molt pràctic anar carregat de moneda. Igualment -i és totalment fiable- a la majoria de llocs turístics pots canviar bitllets d’euro per moneda. A El Caire hauràs de pagar amb moneda del país (ni dòlars, ni euros), o sigui, amb lliura egípcia. No hauràs pogut canviar al teu país d’origen però els hotels tenen bancs oberts les 24h. També hi ha caixers arreu (amb comissió). Treu el just que necessitis perquè després els bancs no volen canviar el que et quedi; no volen la lliura egípcia, només divises. Pots pagar amb targeta però ells mateixos diuen que és arriscat (a no ser que sigui el restaurant de l’hotel o similar).
Porteu paraigües pel sol. Ulleres, crema, barret… L’aigua, si vas en viatge organitzat, te la proporciona l’autocar. Sempre hi ha aigua freda (dues ampolles petites, un euro) i també hi ha wc. WC, que és un tema que sempre m’amoina, n’hi ha a tot arreu. Tots els monuments en tenen (a un euro!).
Nosaltres vam arribar a Luxor tot i que normalment els vols que ofereixen les companyies aèries són fins a El Caire. En aquests casos el viatge comença a la capital egípcia i es fa a la inversa. Però amb B-Travel hem viatjat directament a Luxor, amb un vol xàrter. I després vam agafar un vol intern d’Assuan a El Cairo (una hora). Aquest va ser el pla de viatge:
Què diu la Viquipèdia de coses que hem vist?
Abú Simbel:
La ciutat dona nom a un conjunt arqueològic de dos temples egipcis que van ser salvats de les aigües del llac Nasser quan es va construir la resclosa d’Assuan, i reconstruïts exactament pedra a pedra en un lloc proper més alt, amb suport internacional. El projecte va començar el 1963 i va costar 36 milions de dòlars de l’època.
Els dos temples foren construïts per Ramsès II i el primer porta el seu propi nom i el segon el de la seva dona Nefertari. Van ser excavats directament als penya-segats de gres de la riba oest del riu Nil.
El temple de Nefertari fou construït per Ramsès per dedicar-lo a la seva dona més estimada i a Hathor. Fou excavat a la pedra i, encara que sembla petit està ricament decorat: al mig hi ha una estàtua de Nefertari i, a cada costat, una estàtua del faraó. Cada estàtua fa 11 metres d’altura. Als pilars hi ha dibuixats caps d’Hathor i, enmig, Nefertari, i està ple de frescos i relleus pintats.
Els temples d’Abu Simbel van ser declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1979 amb el nom de Nubian monuments (els monuments nubians).
Vall dels Reis:
La Vall dels Reis (en àrab وادي الملوك, Wādī al-Mulūk, i anteriorment també Biban al-Mulūk) és una vall molt coneguda d’Egipte on es van construir, durant uns cinc segles (des del s. XVI al s. XI aC), multitud de tombes de l’Imperi Nou, sobre la riba occidental del Nil a l’altura de Tebes (avui la ciutat moderna de Luxor). Forma part del conjunt de la Necròpolis Tebana, on també podem trobar la Vall de les Reines, allà s’enterraven principalment les Grans Esposes Reials i alguns prínceps i princeses d’Egipte.
El nom complet de la Vall durant l’antic Egipte era “La Gran i Majestuosa Necròpolis dels Milions d’Anys del Faraó, Vida, Força, Salut a l’Oest de Tebes”
Edfú:
El temple d’Edfú és un temple dedicat a Horus (el déu falcó), construït en l’època ptolemaica entre el 237 aC i el 57 aC, que es conserva força bé a la localitat egípcia d’Edfú (en grec, Latòpolis).
És el temple més ben conservat d’Egipte i el més important després del de Karnak. Fa 137 metres de longitud per 79 d’ample i 36 d’alçada, i representa la típica construcció dels temples amb el piló, el pati, 2 sales hipòstiles, una cambra d’ofrenes, la sala central i el santuari. És característica la il·luminació del temple, amb habitacions cada vegada més petites que impedien el pas de la llum gradualment, fins a arribar al fosc santuari, que rep la il·luminació només des de l’eix. Entre les columnes i el sostre, hi ha petites obertures que permetien el pas de la llum a determinades habitacions. Està orientat al sud, de manera inusual, possiblement a causa de la mateixa naturalesa de la zona.
Colossos de Mèmnon:
Els Colossos de Mèmnon (en àrab al-Kolossat o as-Salamat) són dues grans estàtues de pedra del faraó Amenhotep III, situades a l’oest de Luxor, prop de Madinet Habu (que és al sud-oest) i del Ramesseum (que és el nord-oest), a la zona dels temples de la Necròpolis Tebana.
El faraó Amenhotep III (del segle xiv aC) apareix assegut mirant en direcció al riu i al sol. A la part dels peus hi ha dues subfigures que són la seva dona Tiy i la seva mare Mutemwia.
Temple de Luxor:
El temple de Luxor (o Ipet-resyt en egipci antic) és un templefaraònic situat a la ciutat de Luxor, Egipte, antigament coneguda com a Tebes. Forma part del complex històric de l’Antiga Tebes i la seva necròpolis, espai declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l’any 1979.
Temple de Karnak:
El temple de Karnak és un complex religiós de l’antic Egipte construït a Karnak, al costat de Luxor. Està format per quatre parts de les quals només una, el temple principal (la més gran de les quatre), es pot visitar. A l’entorn del conjunt del temple, hi ha també alguns petits santuaris i alguna avinguda amb esfinxs, que connecta el temple de Mut, el temple d’Amon-Ra i el temple de Luxor.
Durant segles, aquest lloc va influir molt, i va ser un centre religiós egipci. El temple principal estava dedicat al culte del déu Amon, però com en altres temples egipcis també s’hi veneraven altres divinitats.
El temple fou construït al segle xvi aC, i uns trenta faraons en van prendre part poc o molt en la construcció.
Piràmide de Keops:
La piràmide de Kheops, també coneguda com la Gran Piràmide, o la piràmide de Khufu, és la més gran de les tres Piràmides de Gizeh. Khufu és el nom egipci d’aquest faraó. Χεωψ n’és el nom grec. És la més antiga de les Set Meravelles del Món Antic, i l’única que roman en gran part intacta
L’Esfinx de Giza:
L’esfinx de Giza és una figura amb una cara de persona i cos de lleó, a poca distància de la piràmide de Khefren a Giza. És coneguda com la gran esfinx i és el primer exemple d’estàtua monumental a Egipte. El nom li fou donat pels grecs. Hi ha moltes esfinx a Egipte però la de Giza és l’esfinx per antonomàsia.
Saqqara:
Saqqara és una gran necròpolis situada prop de Memfis, al sud del Caire; va estar en ús des de la dinastia I (3050 aC) fins a l’època cristiana (540).
El monument més conegut n’és la piràmide escalonada de Djoser, construïda durant la tercera dinastia, així com la piràmide arruïnada del faraó Userkaf, de la dinastia V, situada a l’esquerra.
Temple de Hatshepsut
El temple de Hatshepsut és un temple mortuori construït per la reina Hatshepsut d’Egipte i dissenyat per l’arquitecte Senenmut. Hatshepsut va ser filla de Tuthmosis I, gran esposa reial de Tuthmosis II i regenta del seu fill, el futur Tuthmosis III; es va proclamar faraona, i va fer construir diversos temples, dels quals el principal és el de Deir el-Bahari, prop de Luxor. El temple fou dedicat als déus Amon, Anubis i Hathor.
A la mort de la reina, el seu fillastre Tuthmosis III va assumir plens poders. Va fer destruir les seves inscripcions i estàtues, i va eliminar la seva imatge.
Viatjant pels llocs 