Budapest 2021

Vam anar a Budapest, capital d’Hongria, el pont de desembre de 2021. Vaig escriure quatre cròniques petitetes que hi poso aquí.

4 de desembre:

Ja som a Budapest. Rrrrebentats i a dormir i descansar per demà. Ambientàs a bars i carrers. Som al barri de la marxeta. Ens diuen que aquí s’hi pot menjar fins a mitjanit.

5 de desembre:

Dia bonic de nou, amb família. Badar i conèixer una miiica una ciutat -i un país- que per mi eren totalment desconeguts. Parlament de dia i de nit, un tomb pel Danubi, un restaurant de barri a la zona de Buda, metro, tramvia (groc)… Nosaltres ens allotgem a Pest. Com sabeu, el riu divideix les dues zones (Buda i Pest). Hi ha wc públics arreu, a 200 fòrints (1euro = 300 fòrints). El menú d’avui ens ha costat 8 euros per persona. Hi ha de tot: barat i car. La gent que hem vist al transport públic és humil i hi ha també molts rodamons i algun pinta. També hi ha grans avingudes amb les marques de sempre i carrers normals, de barri, al costat de carrers amb edificis espectaculars, molts d’ells decrèpits (una mica Praga als 90). I hi ha molta vida. Als restaurants són seriots, però. Almenys amb els turistes.

He descobert un poeta que va suïcidar-se al pas d’un tren, Attila Joszef, que té una escultura que mira el Danubi (m’hi he fet una foto, és clar )

He trobat justament aquest poema traduït al català que es diu ‘Vora el Danubi’.

Assegut en la més baixa pedra del moll,

veia com marinava una corfa de síndria.

A penes si escoltava, absort en la meua sort,

la remor de la superfície i el silenci del fons.

Com si hagués començat al meu cor el seu curs,

era tèrbol, savi i gran, el Danubi.

Igual que els músculs, quan treballa l’home

llimant, martellejant, cavant o alçant-se un sostre,

saltava, s’estirava, s’enervava

cada onada i cada moviment.

I com ma mare, em bressolava, contant contes,

i rentava la roba bruta de la ciutat.

De sobte es posà a gotinyar,

però, com si tot fos igual, s’escampà.

Tot amb tot, com qui esguarda la pluja prolongada

des d’una cova, així vaig mirar l’horitzó:

com una pluja indiferent, eterna, queia

esblaimat el passat, tan bigarrat ahir.

El Danubi corria. I com infant al si

d’una mare fèrtil i abstreta,

les escumes jugaven gracioses

i somrients venien fins a mi.

S’estremien en el corrent del temps,

com cementeris de trontolladissos túmuls.

[…]

6 de desembre:

Dia bonic en família. Amb tota la il·lusió hem volgut fer un tomb per la Book Cafe – Lotz Terem però ara és un edifici d’oficines, des de 2020! A dalt hi ha un bar amb vistes i iglús… Patinatge pels jóvens, el parc Vajdahunyad, on hi ha un castell inspirat en el castell de Vlad Tepes (i una escultura de Béla Lugosi, que era hongarès), metro, 15000 passes, mercat de Nadal i badar i badar pels carrers de Budapest. Amb parada inclosa a un ‘ruin pub’, antigues fàbriques reconvertides en llocs de marxa. Ah, hem menjat sopa de peix i gulasch, i hem vist el Danubi que, com passa a Viena, tampoc no és blau.

7 de desembre:

Avui ens hem llevat tard perquè els joves van sortir . Van conèixer gent però no hongaresos. Era gent de fora, però que coneixia el país. El resum: que fora de Budapest tot és “pollastres salvatges”… En fin.

Hem passat el dia a la part de Buda: hem vist el castell, que hi té un “laberint” on diuen que va ser Vlad Tepes empresonat molts anys, el bastió dels pescadors, i una perspectiva preciosa de Pest durant tota la tarda, amb una colors ben bonics gràcies al dia assolellat que ha fet avui (però molt, molt fred). Hem dinat molt bé a dalt de tot de Buda, al Hilton, per només 45 euros tots quatre (!). Allà dalt hi ha el govern, la Biblioteca Nacional (no hi hem pogut entrar), el museu, la casa de Houdini, que resulta que era hongarès, i casestes de colors que s’emmirallen en els carrers empedrats.

Després de travessar a peu el pont verd, hem fet cap al mercat on hem comprat paprika (amb accent a la primera a) i cap a casa. Hem fet més de 17.000 passes. Demà serem aquí tot el dia perquè el vol surt força tard. I dijous Sant Tornem-hi!

8 de desembre:

Esperant el vol de tornada a Barcelona, aprofito per fer el darrer post #Budapest21! Bàsicament avui hem badat encara una mica més pels carrers, hem visitat el monument a les víctimes del nazisme, que era ple de cartells que parlaven de les mentides de la història perquè, segons el que hi hem llegit, molts d’aquells hongaresos van morir a mans dels seus compatriotes feixistes. Ens hem acostat també al riu, on hem vist l’impressionant Monument de les Sabates, també en honor als milers dels jueus víctimes del nazisme. I badant, badant, hem trobat un munt d’escultures escampades per la ciutat.

Hem visitat l’edifici Gresham, que ara és un Four seasons, espectacular. Un edifici art nouveau que val la pena de veure. Hi hem esmorzat. Amb uns cotxassos… I nosaltres amb unes pintes… La majoria d’edificis històrics i tots els ponts sobre el Danubi estan reconstruïts perquè a les guerres ho van destruir o malmetre tot.

Per acabar el dia, hem entrat a un cafè típic, molt atapeït, el Muvész. I això és tot. Com sempre, el millor de tot és les 24×24 amb la família.