Aquest cap de setmana (10 de juny) és la Fira de la gamba de Palamós, a Palamós, 
i una de les activitats que s’hi feia és la visita a les barques de pesca de la gamba. Quin encert anar-hi! Ha estat interessantíssim. Si podeu, reserveu-vos la data per l’any que ve perquè val molt la pena. La fira l’organitza la confraria de pescadors que, pel que hem vist, és una entitat amb molta força i amb moltes iniciatives. Avui no teníem gana però hi havia tot de paradetes on podies tastar la gamba que, alerta!, no ha tocat aigua dolça. Segons ens han explicat, el millor per conservar la gamba és comprar-la a la llotja i congelar-la de seguida.
El procés de congelació ha de ser: en una escorredora tenir-la una horeta al congelador, treure-la i posar-la per capes i congelar-la definitivament. Amb aquest procés ens assegurem de treure-li la humitat excessiva.
Els pescadors, així que la pesquen amb unes xarxes de 100 metres que en diuen bous, la classifiquen en 15 minuts en quatre talles i la conserven amb aigua de mar a -2 graus. L’aigua la refreden amb gel d’aigua de mar que han congelat durant la nit. La cosa és que no hi toqui l’aigua dolça.
Surten a pescar cinc dies a la setmana i la jornada dura 11 hores. A Palamós tenen la sort de tenir els caladors a prop. Hi ha territoris, com Tarragona, on per pescar la gamba, que es troba a partir de 400m de fondària, han de fer molts quilòmetres. Aquí en tenen a 45 minuts. Ens han explicat que davant de Begur hi ha una gran vall marina , ideal per les gambetes.
Hem sabut també que la gamba viu uns cinc anys, que durant el dia camina pel fons marí i que només pesquen les que fan més de dos anys.
La Costa Brava ha fet tot un procés d’adaptació per no quedar-se sense pesca. La confraria, al 2007, va veure que tenien un problema molt seriós i que o hi posaven remei o es carregaven el futur pescaire. Van consultar amb biòlegs i geòlegs marins per acabar entenent que pescar molt -el màxim- els anava en contra. Han regulat hores, llocs, mides… i sembla que ho tenen molt controlat. Els mesos de gener i febrer, per exemple, no surten a pescar gamba.
També van modificar el sistema de pesca, l’arrossegament, de manera que ara no és tan agressiu com anys enrere. La xarxa fa 52 milímetres i és quadrada. Així s’asseguren que les gambes més petites de dos anys (que és quan són madures sexualment) poden escapar. També han canviat la manera com arrosseguen, és a dir, ara no hi ha cap ferro -en diuen portes- que llauri i malmeti el fons marí. Ara només escombra la xarxa de manera “suau” el fons marí.
Per controlar la pesca i el futur d’aquesta, també van parcel·lar el mar i van crear set caladors on pesquen Palamós i, al sud i al nord de la costa, s’hi afegeixen Roses i Blanes. Ens ho ha explicat tot un pescador de setena generació i el patró de la barca on hem pujat, l’Estrella del Sud. Si podeu, aneu-hi l’any que ve! Després hi havia visita guiada a la llotja però ja ens ha fet mandra. Un altre dia…
Viatjant pels llocs 