Resulta que el 6 de desembre havíem de fer cap a Jordània. Havíem comprat els vols, abans que esclatés la desgràcia que està passant a Palestina. La qüestió és que vam poder recuperar els vols d’Europa cap a Jordània però no els interns europeus. Així que hem muntat un viatge improvisat que em fa molta il·lusió! Arribàvem a Bergamo i des d’allà, sempre amb tren, cap a Como i els Alps Suïssos, on agafàvemm el mític Bernina Express i l’impressionant Glacier Express!! Com sempre, el millor és que anem tots (excepte la Mireia)!
Dia 1: ens hem llevat ben d’hora i cap a Barcelona. I allà l’avió i cap a Bergam que, com sabeu, és molt a prop de Milà (uns 40 km). Com que Milà ja ho hem vist, hem decidit romandre aquí i pentinar la ciutat que ens ha en-can-tat! És molt bonica i elegant, molt ben decorada de Nadal. Amb tot de pessebres sense el nen Jesús. Imagino que el posaran quan neixi. No coneixia aquest costum. O bé és que tenen més lladres de nens Jesús que tenim a Terrassa 
.
La ciutat està dividida en dos nuclis molt diferents: la ciutat alta i la baixa. A l’alta s’hi pot pujar de diverses maneres i nosaltres hem volgut fer-ho amb un dels dos funiculars. Hem entrat a les esglésies, hem caminat i badat pels comerços preciosos de productes llombards i bergamescos. Per dinar, teníem anotada una antiga trattoria, La Colombina, i hem tingut la sort de poder trobar-hi taula per quatre. Hem tastat plats d’aquí: polenta, risotto, un vi rosat molt bo… No era car i el lloc era preciós. Des de la part alta a tot arreu hi ha bones vistes. És ben bé un turó des d’on es veuen els pics nevats. Després de dinar hem descansat una mica a l’allotjament i cap als mercats de Nadal de la ciutat baixa! Naturalment hem begut vi calent que aquí es diu Vin brulè. Hem passejat pels carrers tan ben il·luminats i hem sopat a un bar davant de l’estació. Demà agafem el tren i visitem 2 poblets a la vora de ‘il lago Como’.
Avui ens hem llevat a Bèrgam i hem agafat un tren cap a la vora del llac Como, on hi hem fet dues parades. La primera a Lecco, un poble molt bonic, sobretot per les vistes al llac i les muntanyes de pics nevats. Hem dinat allà mateix, a una pizzeria artesanal que ens ha agradat molt. Després de voltar una mica més per la riba del llac, hem tornat a agafar el tren regional i hem anat fins Varenna, un altre poble preciós i més chic, també amb unes vistes impressionants sobre el llac. Hi havia, pel camí, villes i cases d’estiueig de ‘luju’. Un altre cop el tren i fins Tirano (en un any haurem estat a Tirana i Tirano). A Tirano hem sopat plats típics de la zona (Valtellina) i ara som a l’allotjament, tocant el riu Adda. I és que Tirano és la porta de sortida cap als Alps i Suïssa: demà al migdia, agafarem el Bernina Express o ‘trenino rosso’ que connecta Itàlia amb St.Moritz, la pròxima parada, ja a territori helvètic. La via que farem és patrimoni de la humanitat per la UNESCO i una de les seves estacions és la més alta d’Europa. Però això ja serà demà! Contenta. Fa 30 anys que hi vaig ser, a Suïssa. Espero que les muntanyes segueixin igual . Estem a 1 grau.
Sembla que faci dos dies que era aquest matí! Ens hem llevat a Tirano i hem passejat tot el matí fins l’hora de dinar (dinem cap a les 12h i sopem cap a les 19h). Hem estat a un restaurant de menjar tradicional on hem tastat formatge arrebossat i una pasta de blat sarraí amb col i patata. Tot acompanyat d’un vi de la zona. És una regió vitivinícola important, la Valtellina, diuen. A les 14h hem agafat el Bernina Express que, com us deia ahir, és un dels pocs trens del món reconegut com patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Unes dues hores i rscaig màgiques entre muntanyes i neu. Hi hem vist isards, a més de 2000 metres. Ha estat impressionant! I després un altre tren regional i fins a St. Moritz on hem sopat i on passarem la nit. És tan i tan car que van decidir quedar-nos a l’alberg, que és molt confortable. Escric això a la llitera de sota d’una habitació per 4 amb bany compartit. 
St. Moritz contrasta totalment amb la primera part del dia, plena de naturalesa. Brogit, cotxes, luxe, hotelassos… És també bastant impressionant veure tota aquesta “fauna”. Ens hi hem mimetitzat uns estona per prendre un vi calent sota quatre volves de neu. Està tot molt nevat i estem a -3. Tot i així, hem tornat a l’alberg caminant mitja horeta, des d’ una banda de st. Moritz a l’altra. Ahir estaven a -8!
I demà 8 hores més amb tren, el Glacier Express!
Avui no tinc paraules! Hem agafat el Glacier Express a les 8.50h del matí i hi hem estat fins les 17h. De vegades s’enfila tant que és un cremallera. I després tornen a canviar i torna a ser un tren. Ha estat una experiència molt diferent i sobretot un paisatge de postal. Travessar els Alps (una part, només 300 km, de St Moritz a Zermatt) en tren m’ha emocionat. A estones, tot i que són paisatges familiars, em quedava sense alè. Un treballador del tren, català, ens ha sentit parlar i hem estat xerrant una estona amb ell. Ens ha dit que s’hi viu bé, a Suïssa, si no fos pel clima. I que enguany està nevant molt, que l’any passat per aquestes dates no havia caigut no una volva de neu. El Glacier Express comença a funcionar just el 9 de desembre, hem estat de sort. Si un dia hi voleu anar, haureu de comprar primer el seient i després del viatge, amb el suís pass.
I Zermatt… On vam ser-hi fa 30 anys, segueix al peu del Cerví, que encara no hem vist. I hem tingut la sort de fer molta part del viatge amb un sol radiant i cap al final amb una nevada silenciosa impressionant. Com sabeu, a Zermatt no hi ha cotxes, només alguns elèctrics, i això li dona un aire especial, lluny del brogit de St. Moritz o els pobles italians. Us deixo dues coses: un enllaç on explica què és el Glacier Express i la descripció dels Alps que fa Aurora Bertrana a les seves memòries.
“Jo ja em sentia embriagada per la descoberta delsgrans llacs blaus, dels verds pujols, dels boscos d’avets que adesiara vorejavenla via del tren. La descoberta dels Alps centrals em va produir un xoc violent,
torbador. Era una revelació, una font d’inspiració sobrenatural. Era l’existència
visible i palpable d’allò que jo havia somiat davant una gran cartolina impresa
en verd, groc i rosa en què no hi havia sinó ratlles i més ratlles que es perseguien, s’entrecreuaven, s’aturaven o es perdien en grans espais blancs, es topaven amb noms exòtics amb un excés de consonants. Ara, tot d’una, les taquesverdes, blaves i blanques del mapa mural eren boscúries d’avets, llacs amplesdels quals hom no veia la riba del davant, muntanyes de quatre mil metres cobertes de neus eternes, cabaloses torrenteres en forma de saltant, amples rius…”
Fi de viatge! No hem pogut visitar Ginebra de nou però es farà, es farà. Hem estat tot el matí a Zermatt, en una postal, esperant que el Cerví es deixés veure. I sí. Hem vist aquesta mole enorme que és la imatge del Toblerone. 4480m de roca majestuosa!
El darrer dia vaig caure estrepitosament. Em vaig fer força mal, al pòmul, a la mà i els genolls. Vam entrar en un hotel de quatre estrelles que hi havia allà mateix i ens van atendre molt bé. Em van donar aigua i van deixar-nos telefonar a una clínica que ells mateixos ens van recomanar. Justament vaig anar a caure a un poble on no hi ha cotxes i on l’hospital més proper és a 20 quilòmetres. Vaig girar el cap com una ninja (HA!) i vaig salvar el nas… Però sortosament tot va ser un ensurt. Escric això encara adolorida i amb el blau a la cara amb totes les tonalitats de verd i morat claret, però feliç del viatge. Us el recomano. A més, contràriament a la percepció que jo tenia dels suïssos, han estat molt i molt simpàtics.
Temes pràctics:
A Itàlia els preus són com aquí, potser fins i tot una mica més baratet a Tirano. Però a Suïssa prepareu la cartera, tant pel menjar com pel transport i l’allotjament. A Zermatt un hotel en la temporada que hi vam anar nosaltres (pont de la Puríssima) no baixava de 500€ per dues persones. Per això vam acabar a un Airbnb molt xulo i ben situat. A St Moritz més del mateix. Vam allotjar-nos a l’alberg, que és a mitja hora del centre (però és una passejada molt bonica) per un preu d’hotel d’aquí (250€ els 4, més 16€ de les tasses). S’hi estava molt bé, la veritat. Tot i que eren lliteres, t’has de fer el llit tu i el WC és compartit. Això és el que es veu sortint de l’Alberg:
Pel que fa els trens, tant sí com no s’ha de comprar el Swiss Pass (3 dies, 250 francs suïssos per persona). Pel que fa al Bernina i Glacier Express, el bitllet ja el tens amb el Swiss Pass però has de comprar el seient a banda. El seient ens va costar 50€ per persona al Glacier i 20€ al Bernina. Si vols fer la gràcia completa -ho recomano- i dinar al Glacier, el dinar més barat val 50€. Es pot no dinar però són 8 hores… Hem pagat a tot arreu amb VISA, no cal treure francs.
Més cosa pràctica: viatjant en transport públic necessites deixar les malestes/motxilles a les consignes. A tot arreu n’hi ha però en alguns llocs, com Zermatt, estan a tope. Són unes taquilles que només funcionen amb francs suïssos. Les que anaven amb targeta no funcionaven. Però a la part superior de l’estació, a l’andana, hi ha un lloc on un senyor te les recull i no t’has de trencar les banyes amb les màquines. Si no n’hi ha, demaneu. Nosaltres ho vam fer al costat del lago Como i la senyora del quiosc ens les va guardar ella mateixa.
En aquesta foto ja havia caigut. Fixeu-vos en el pòmul esquerre (dret mira’t de cara)
Bernina
Glacier
Viatjant pels llocs 