Ruta:
✅ Siracusa (13 al 15 d’agost)
✅ Catania (15 al 18 d’agost)
✅ Milazzo (18 al 20 d’agost) Visita 19 d’agost illes Eolies (alerta perquè les visites no es poden fer cada dia)
✅ Agrigento (20 al 22 d’agost) amb parada migdia a Corleone (centre de l’illa).
✅ Palermo (22 al 25 d’agost)
Arribada a l’aeroport de Catania (Est) i deixem l’illa des de Palermo (Nord). Fem ruta amb un cotxe llogat.
13 d’agost de 2021
Quina manera de suar! Força gent (turisme local) i la majoria sense mascareta
Molt simpàtics tots. Siracusa es-pec-ta-cu-lar, de moment. Una mica Nàpols, en el sentit de “deixadesa”, part del seu encant. Demà la farem més a fons. Contenta de ser els 4 junts 24h al dia. Aquí, escandalosos, simpàtics, vius! A les 22h el mercat encara era obert i els carrers plens. Info pràctica: Hem aparcat el cotxe de lloguer a un pàrquing de l’illa on ens allotgem, Ortiggia, la part històrica de Siracusa. Només hi pot accedir en cotxe ja gent que s’hi allotja .Ens van aconsellar assegurança de robatori del cotxe. A Catania amb una franquícia de 900€ perquè ens robatoris són freqüents…
#Sicília2021 (per veure fotos al meu Facebook)
14 d’agost
Emoció màxima! Al teatre grec de Siracusa (IV aC) per veure ‘Les bacants’, una tragèdia d’Eurípides. Amb la Fura dels Baus! 
“Dones lliures, dones que ho revolucionen tot obstinadament, rebels que lluiten per sobreviure en un gran moment místic”.
15 d’agost
Passejada per Siracusa, per Ortiggia -una illa comunicada per un pont amb la resta de la ciutat. On ens allotgem-. Santa Llúcia, el Duomo, el port, una font d’aigua dolça que brolla al costat del mar, el castell de Maniace (amb una instal·lació de miralls trencats al terra) i una màxima humitat que ens ha fet suar de valent. Avui no hi havia gaire gent. Tot turisme local i a tot arreu ens han demanat el Green pass (museus…). Ah! I hem begut suc de magrana. Hi ha magraners arreu.Nota: anit vam sopar arancino, una bola d’arròs arrebossada i fregida, farcida de salsa tomàquet amb ragú, mozzarella i pèsols. Nota: si hi veniu i voleu veure teatre clàssic, compreu les entrades per avançat a la Fundació INDA, Instituto nacional del drama antico. A la tarda, una volteta per la part “continental” de Siracusa i al vespre una tragèdia grega amb la Fura dels Baus, impressionant. No negueu mai Dionís o acabareu fatal! Amb referències molt ben construïdes a la violència masclista. Hem quedat bocabadats! Espectacular. Com la lluna vermella que ens vigilava allà dalt.
Avui hem tornat (de dia) al teatre grec de Siracusa i l’amfiteatre romà de l’l Ac. El sol picava de valent però hem gaudit de la visita, tot i que hi hem vist gent indignada perquè el teatre està cobert de fusta durant l’estiu perquè no es faci malbé amb les representacions clàssiques. Hem vist la cantera d’on treien la pedra (casc) i la gruta de l’Orella de Caravaggio qui, pel que sembla, també va rondar per aquestes terres. Hi ha un pàrquing molt a prop on per 5€ deixes el cotxe 3 hores. Les entrades les hem comprades allà mateix sense problema. S’ha d’ensenyar el Green pass (també per menjar en l’interior dels restaurants).Després hem fet cap a Fontane Bianca, una platja de sorra que estava a tope, no hi cabia ni una agulla però ens hem pogut refrescar. Sense tantíssima gent (migdia i ferragosto!) ha de ser espectacular. Molt plana, sense onades, neta… La gent menjava a sota del para-sol: entrepans de salami i similar. Ens recorden molt als napolitans, morenos, desimbolts, cridaners…Per casualitat, ens hem aturat a dinar a un restaurant de peix on hem pogut tastar coses que teníem apuntades: farcellets de peix espasa, verdures amb llimona, uns tomàquets petits que no recordo com es diuen, etc. Molt i molt bo. Mateixos ingredients que a Catalunya, receptes i gustos diferents. Havent dinat hem arribat a Catania, la nostra següent parada durant 3 nits. Ens allotgem lluny del centre, en aquesta ocasió, perquè volíem poder refrescar-nos per la tarda a la piscina. Nota: el Green pass és el passaport COVID que ens descarreguem a La meva salut.
16 d’agost
Avui hem visitat a fons Catania i ens ha encantat. El teatre romà de pedra volcànica (estem a tocar de l’Etna), com la majoria de places i carrers. El teatre és enmig de la ciutat, engolit per les cases, i al costat de la casa natal de Vincenzo Bellini. Hem visitat també la catedral de Santa Àgueda, que avui estava de festa grossa, preparada per rebre mooolta gent. El mercat del peix (vídeo), on hem comprat salami, la plaça de la universitat… Arreu hi ha figures d’elefants, que és el símbol de la ciutat degut a un elefantet romà esculpit en pedra volcànica que es troba davant de la catedral.A Catania és on ens van dir que hi havia molts robatoris però de moment en cap moment hem vist res estrany. És una ciutat decrèpita, bruta… però això és part del seu encant. Va patir molt després del terratrèmol del 1693 i és plena de palaus antics i a més vells. S’hi va rodar ‘Divorcio a la italiana’!Hem dinat en una trattoria rònega, plats sicilians boníssims i hem anat a descansar una estona a l’hotel. Havent dinat, hem visitat AciCastello i Acitrezze, uns poblets encantadors amb “platges” de roca volcànica amb uns roquissars enmig del mar que, segons la llegenda, els hi va tirar Polifem. Les carreteres estan brutíssimes, ponents de papers i plàstics. Els pobles són més nets. Hem sopat a Acitrezze, davant d’una d’aquestes roques enormes, animadíssima de turisme local, i també escenari d’una altra pel·lícula de Visconti, ‘La terra trema’. L’Enric ens fa d’intèrpret arreu amb un italià boníssim que m’ha sorprès molt gratament. D’alguna cosa va servir-li l’Erasmus a Pàdova! 
Són molt cançoners, molt lents al restaurant. Però pots menjar una pizza per 3 euros.
17 d’agost
Avui hem anat a Taormina, un poblet a 50 minuts de Catania més que preciós, situat en un lloc que ens ha fet pensar en Mònaco i la Corniche francesa. Hi feia molta calor i era de gom a gom. Hi havia un munt de grups de creuers… Però veure el teatre grecoromà ha pagat la pena. Amb unes vistes al mar, espectaculars. És un lloc de turisme de diners i es nota amb tot. Allà (hi ha foto) van tontejar per primera vegada Burt Lancaster i Liz Taylor, en un hotel preciós on no pots ni prendre un cafè, de car que és! També hi hem vist un Intimissimi d’home (?) i el Palau Ducale. Després hem anat a dinar en un lloc on eren cançoners x2 i havent acabat hem anat a la platja del costat perquè a la de la primera opció que teníem no s’hi cabia… No ens ha agradat gens. Molt bruta (és que com les platges de casa nostra, res de res!), hi feia pudor, fins i tot. Demà marxem a Milazzo, des d’on tenim intenció de visitar les illes Eolies, patrimoni mundial de la humanitat per la UNESCO. A Sicília hi ha un munt de llocs que ho són. Són les 19.45 h i estem a 32 graus. Encara no hem sopat. Demà més!
18 d’agost
on dia! Seguim ruta cap al nord fins a Milazzo, encara pel costat est de l’illa amb el mar Jònic a la dreta. Avui pujarem fins el primer refugi de l’Etna, a 1800 m d’altitud. Farem una part de ruta per l’interior i la resta per la costa. Ens acostarem a l’estret de Messina i potser veurem la punta de la bota del continent (Calàbria). Avui el cel és molt clar. Sempre hi ha una mena de calitja que fa que mar i cel s’ajuntin a l’horitzó. Arrivederci o, com diuen aquí, Nni viremu!
Avui hem estat al volcà Etna, al refugi que hi ha a 1800m d’alçada. Ens ha agradat moltíssim. Té diversos cràters, que fumegen, tot i que això no ho hem vist d’aprop, és clar. Jo m’he esperat a un cafè mentre la família pujava a 1900m per una carena empinadíssima amb terra tova, fruït de l’erupció de 2001. Hem dinat allà mateix (arancini, la bola d’arròs farcida de carn, i canolo, una mena de canaló de galeta dolça farcit de crema lleugera) i després hem fet cap a Milazzo, on som ara. Aquesta tarda ens hi hem passejat i és molt bonic, també. Decrepitud però bellesa. Mentre arribàvem, hem vist la costa del continent, molt a la vora de l’illa. Arreu ens fan broma sobre Messi. Són molt oberts i simpàtics. La circulació sembla caòtica però ells tenen les seves pròpies normes: les rotondes són un festival i com a vianant has de fer el cor fort i passar perquè no s’aturen fins llavors. Si esperes a un pas de zebra, pots estar esperant fins Nadal…L’Enric va anar a sopar ahir amb gent italiana de l’Erasmus que estiuegen aquí i van explicar-li tot de coses. Se sorprenen de la netedat que els expliquem de les nostres ciutats. És una mica com a Catalunya fa uns anys, en aquest sentit. Ara hem vist a les notícies que quant a COVID estan una mica com a Catalunya i que els joves encara no estan vacunats, a Sicília. Hem tastat la granita, una especialitat siciliana que es pot beure a tota Itàlia. És una espècie de granissat més espès, amb menys líquid (vídeo). Hem volgut veure la posta de sol i hem travessat Milazzo d’un costat a l’altre. És una península i es triga 10 minuts en travessar-la. Rrrrebentada. Demà, illes Eolies (jo que soc de secà…).
19 d’agost
Avui hem visitat dues de les set illes Eolie (Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) un arxipèlag volcànic espectacular a una hora i mitja del port de Milazzo. Com ha dit el guia del vaixell: les illes no només són mar. La primera on hem parat és Vulcano on, diu la llegenda, viu Hefest. Fins i tot hem vist les fumaroles de la seva forja. Ens hem banyat en una platja de sorra negra amb una aigua a 28,5°, pràcticament la mateixa temperatura que hem tingut tot el dia, 29°. Això sí, només s’hi està bé a l’ombra. El sol pica de valent. A Vulcano hi viu poca gent però té enllumenat al carrer. Dues de les illes Eolie, les més petites (Stromboli, a 3 hores de Milazzo, i Panarea), no tenen enllumenat públic i han d’anar amb lots de nit. Diuen que el cel des d’aquestes illes és fantàstic. A Vulcano s’hi va gravar una pel·lícula amb el mateix nom justament (per venjança de la Magnani) els mateixos dies en què es rodava ‘Stromboli’ a Stromboli, el lloc on vam enamorar-se Bergman i Rossellini.Després hem embarcat cap a Lípari, l’illa més gran de l’arxipèlag. Hi viuen 7000 persones i hi ha les escoles on assisteixen els nens de les altres illes. Hi hem passejat gaudint d’una temperatura boníssima, dels paisatges preciosos i del silenci (no cotxes). Hi ha un altre arxipèlag important a Sicília, a l’oest, però ens quedem amb moltes, moltes ganes de tornar a les Eolie! https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Illes_E%C3%B2lies Us deixo el link per si teniu curiositat. Demà farem ruta cap a Agrigento i de passada visitarem el centre de l’illa. Nota: hem fet l’excursió amb Mediterrània Crociere i molt bé. A Vulcano ens hem banyat a la platja que hi ha només a 10 minuts a peu del port. A Lípari hem preferit badat pel poble, per la zona del castell, amb vestigis grecs, i ens hem assegut a una gelateria a prendre granita. Hi ha gent, no exageradament, i és turisme local. Poquíssims guiris com nosaltres.
20 d’agost
Ens hem llevat i cap a Agrigento, amb un parell de parades prèvies, per veure un parell de llocs que teníem in mente. Hem anat vorejant el mar Tirré i hem parat a Cefalú, un poble preciós, molt turístic (sempre 95% gent del país) on hem pogut apreciar una mosaic bizantí del segle XII espectacular. Hem dinat pel camí i hem seguit endinsant-nos a l’interior de l’illa, amb una calorassa important i un paisatge agrícola totalment diferent del costaner. Amb pobles de color de fang arrapats a la sinuositat de la terra seca, resseguint les carenes. Hem arribat al penúltim destí del dia, Piazza Armerina, on hem visitat una vil·la romana impressionant, vil·la dei Casale, que s’ha conservat com veureu a les fotos gràcies a que va romandre sepultada durant molts anys sota 10 metres de fang. La vil·la era del co-emperador amb Dioclecià (finals segle III d.C). Hem après moltes coses, gràcies a les explicacions de Poline, que per això ha estudiat Ciències de l’Antiguitat 
. Hem arribat a Agrigento cap a les 8 del vespre. Ens hi allotjarem dues nits, a un Bed and Breakfast on les habitacions tenen nom d’escriptors. És molt barat i està en el centre, en el carrer més animat d’Agrigento. Aaaara bé, no hi ha ascensor i per arribar-hi has de pujar escales per carrerons empinats.
21 d’agost
Avui hem fet la vall dels temples, aquí al costat mateix d’Agrigento. Una passejada de 3 quilòmetres xino-xano sota aquest sol preciós mediterrani (que pica com un dimoni) per veure una sèrie de temples dedicats a diferents deus i deesses, dels segles V i VI a.C. Per començar l’itinerari hem deixat el cotxe al pàrquing i hem pujat a dalt de tot de la “vall” amb uns taxis que ja tenen preparats. Si no, has de fer 3+3 km, amb aquesta calor. Hi ha algunes ombres però la major part del trajecte és a pèl. Cada dia bevem entre tots, inclosos els àpats, uns 6 o 7 litres d’aigua. Avui n’hem begut encara més!Els temples estan (poc) restaurats però pots fer-te una idea de la magnitud de les construccions. El més ben conservat és el de la deessa Concordia, que és la silueta del temple que apareix en el logo de la UNESCO.Després, hem dinat a un restaurant del port. Hi ha pasta i pizza, és clar, i poquíssima carn a les cartes. Sovint gens de carn. Havent dinat, hem visitat les Escales dels turcs, que se’n diuen així perquè per aquella zona sembla que hi arribaven els pirates sarraïns. És una formació rocosa molt blanca, que s’endinsa en el mar. Cap a les 16h hem anat a una platja petita aprop d’una enoorme on volíem anar perquè la guia en parlava molt bé però estava impossible, de tanta gent. L’aigua aquí era freda. Notes: el cafè no te’l volen servir amb llet o gel, si poden evitar-ho. Els cambrers opinen sobre com has de demanar la tonyina, o si el vi és negre o blanc… És divertit. Però et fan esperar molt, molt, molt. Més notes: Els sicilians molt baixets, molt.
22 d’agost
Buongiorno! Avui comencem la darrera etapa de la ruta siciliana i fem via cap a Palermo, on serem uns dies explorant la ciutat i la zona, abans de la tornada. Avui aprofitarem per visitar pobles d’interior. Emoció!
Avui hem fet de nou la part interior de l’illa, entre camps ocres de cereals. Hem anat d’Agrigento cap al nord, fins a Palermo, des d’on escric ara. Hem volgut anar a veure unes “fumeroles” volcàniques però era una reserva protegida que no es pot visitar. Les hem vistes de lluny: fum espès que brolla del terra. N’havíem vistes a Nàpols i al Japó. Després hem fet cap a Prizzi (no hi he fet foto, poso una de la xarxa!) i cap a Corleone, gràcies a Mario Puzo i ‘Il padrino’. Llàstima que el Centro Internazionale di Documentazione sulle Mafie e del Movimento, el Museu antimàfia, era tancat. Prometia! Llavors ens hem perdut pels carrers empinats del poble -els pobles d’interior estan als peus de les muntanyes o a les carenes i són molt costeruts) fins un mirador on hem trobat la capella de la Verge del Malo Passo. M’ha fet pensar en l’editorial del mateix nom. Mireu què diu la Viquipèdia de Corleone:”Corleone és coneguda mundialment per la trista influència d’alguns dels seus ciutadans en el desenvolupament de la Cosa Nostra. Entre els mafiosos corleonesos destaquen Bernardo Provenzano i Salvatore Riina, així com Michele Navarra, Luciano Liggio els germans Calogero i Leoluca Bagarella. Vinculat a la màfia també va estar l’alcalde de Palerm Vito Ciancimino, nascut a Corleone.De menys anomenada són les nombroses víctimes de la ferocitat de la màfia com Bernardino Verro, l’alcalde i fundador de Fasci Siciliani, o el sindicalista Placido Rizzotto.El topònim Corleone va ser aprofitat per l’escriptor Mario Puzo per donar-li malnom al mafiós Vito Andolini emigrat als Estats Units de la seva novel·la El Padrí.”Hem dinat allà mateix, en un restaurant de menjar tradicional, trobat també per casualitat, que ens ha encantat!A Palermo, que és a la costa nord d’esquena a les “muntanyes”, hi hem arribat cap a les 17 h. Hem descansat una mica i hem fet els voltants de l’hotel. Demà més!
23 d’agost
20.775 passes, avui: 15.5 km patejant la ciutat de Palermo. Vivíssima, intensa, bruta, vibrant, plena de coses boniques i de coses lletges. Demà passem la darrera nit aquí, i us explico la ruta i les impressions, amb fotos. Rrrrebentada.
Comencem el dia a ‘quattro canti’ (vídeo), un encreuament de carrers amb fonts renaixentistes que representen les quatre estacions. De nit és una zona animadíssima, amb centenars de persones que hi passegen, paradetes, menjar… Després vam anar al duomo, dedicada a l’Assumpció, amb unes relíquies que no vam visitar i amb una barreja d’estils, predominantment barroc. De la catedral cap al Palau dels normands, construït amb arquitectes àrabs i bizantins, com es veu a les fotos. Al subsòl hi ha més muralles dels cartaginesos, que també vam veure. I vam tenir la sort de veure-hi una exposició sobre art i espiritualitat, “Purificació”, que ens va semblar molt interessant. Vam veure la capella dels Eremiti, també amb influències àrabs, del segle XII (imatges del claustre). Vam visitar seguidament el mercat Ballaró, molt curiós, brut i sorollós on vam comprar mitjons i pistatxos. Hi ha pistatxos autòctons, fan crema de pistatxo, pastís… (festucs, vaja). Vam passejar per Via Maqueda, també de gom a gom, amb un trànsit impossible! Ahir era dur caminar per Palermo perquè el sol i la calor castigaven de valent. Però tot i així, després de descansar una mica a l’hotel, vam seguir havent dinat i vam veure un munt de palaus per fora, molts gòtic català, i el mercat de la Vocceria, molt semblant a la zona del Raval barceloní, amb gent de tota mena, i també misèria. A la nit vam sopar a una pizzeria que li havien recomanat a l’Enric (pizzeria Frida) i a quarts de dotze ja érem a l’hotel, rebentadíssims, després de fer 15,5 km. acalorats! A tots ens ha encantat Palermo. És una mica Barcelona, una mica Nàpols, amb zones de “gran capital” i zones molt pobres. Ens queden ganes de tornar-hi. A mi m’agradaria veure la ciutat a l’hivern.
24 d’agost
Darrer dia en aquesta illa preciosa que espero poder tornar a visitar! Demà, molt tard, tornem cap a casa. Tot el que és bo s’acaba 
. Com sempre, el millor ha estat ser amb els meus 24 hores al dia. Feliç i agraïda de poder gaudir-los. Som afortunats.Avui hem anat a una platja amb molt renom i per fi hem trobat lloc! Però és que a les 10 h del matí ja hi érem! Es tracta de Mondello, una platja de sorra fina a 15 minuts de Palermo, d’aigua turquesa i tranquil·la. Una de les millors platges que he trepitjat mai. Zero onades, netíssima, entre dos penyals altíssims. Aquí, per anar a la platja has de pagar perquè són privades. 11 euros per persona (!) tot el dia, amb gandula, para-sol, dutxa, canviadors, wc i vigilància. Les publiques són petitíssimes i no s’hi cap de cap manera. Hem estat de 10h a 15h descansant, que ja ens tocava. I hem dinat panini, com ells, allà mateix. Després hem anat a visitar el teatre Massimo, l’òpera més gran d’Itàlia, ens han dit. Impressionant, la veritat. A la sala dels miralls i a l’entrada, s’hi van gravar escenes d’Il padrino. Per rematar el viatge, hem pres un còctel en un edifici alt, amb unes vistes de la ciutat molt boniques. I havent sopat, cap a l’hotel, deixant enrere una ciutat que se n’anirà a dormir moooolt més tard!
Ja hauríem de ser a casa però “gràcies” a Vueling, que ens va passar el vol de migdia a quarts d’onze de la nit, hem visitat Monreale, a 10 km de Palermo. És un monestir benedictí bizantí, rebonic. Se’m fan estranyes aquestes esglésies tan orientals, amb mosaics daurats i aires moriscos. Ja ho veureu a les fotos. El claustre era magnífic.Hem dinat pasta (!) i d’entrants un guisat d’albergínia que hem menjat sovint, la caponata. I les brochetes, llesques de pa amb pesto, o tomàquet…Després hem fet cap a Trapani, des d’on hem albirat les illes Ègades, i Castellamare d’il Golfo, a tocar d’una reserva natural. D’aquesta manera, sense voler, haurem fet #Sicília2021 de punta a punta! Notes: llogar un cotxe a Sicília surt cinc vegades més car que, per exemple, a Mallorca. La mateixa companyia, Europcar. Vam buscar molt, perquè ens semblava una animalada, però totes les companyies tenien els mateixos preus. Hi ha gent que es mou en tren, també és una opció…A primera hora hem visitat, encara a Palermo, la casa de Giuseppe Tomasi di Lampedusa! Just la Maria Nunes ens comentava que l’autor explicava que hi veia Monreale des de casa seva.Les carreteres estan molt mal senyalitzades i aquí condueixen amb el seu propi codi. Paciència i valentia!I ara sí que sí, aquí s’acaba la història!
Viatjant pels llocs 